Ens ha costat molt arribar a tots els demócrates i compromesos pel País poder llegir i escriure en valencià de manera pública. Començárem al Patronat del Santissim Crist amb els Cursos Carles Salvador i el conreu de la llengua ha estat una tasca quasi heróica despres de la “batalla de Valencia” dels anys setanta. Bona prova d’aquesta afirmació es la esbroncada que es va emportar el primer President de Generalitat Valenciana Provisional al fer el pregó de les Festes Majors de 1979, un 3 de setembre de 1979, on varem acabar tancant-se tors els alcaldes del partits d’esquerres i nacionalistes a l’ajuntament de Quart de Poblet per l’apallissament del primer President democrátic de la Dipuitació Provincial de Valencia a l’innauguració del retol de la Plaça del País Valencià a aques poble de L’Horta Sud.
Bastons, crits i amenaces contra l’us lliure de la llengua varen presidir els aconteciments publics on participaven les autoritat democrátiques valencianes. Han passat molts anys i l’us social i academic de la nostra llengua encara es motiu de picabaralla interessada i partidista on les forces de la dreta tot i creant la Academia Valenciana de la Llengua fan un ús pervers de la seua utilització normativa i afavoreixen l’enfrontament entre els valencians en un assumpte que va quedar resolt en Castelló l’any 1932.
El 23 d’abril, Sant Jordi, es la festa el llibre a tot arreu de l’Estat español i aquesta Associació Ciutadana no vol quedar al marge de l’avinentesa de poder fer una pública lectura de texts lligats a la rotolació dels carrers on va quedar l’empremta de la cultura que defeneix el progrés i la llibertat: Ausias March. Enric Valor, Blasco Ibañez i Lluis Vives donen nom a carrers propers a l’espai municipal i a l’enorme cabdal de saviesa del poble valenciá: la millor poesía del mon mitjeval, les rondalles populars de les terres valencianes de les Comarques Centrals, el republicanisme internacional encarna’t en les costums de l’Horta valenciana i en la política republicana i el saber il.lustrat i enciclopedic europeu varen quedar com a fites en els cantons dels carrers que envolten la Casa de la Cultura i el Col.legi que hi era al jardí que es situa en front d’ella.
Una lectura continuada dels textos que han de conformar un Itinerari Literari ben nostrat estará organitzat per aquesta associació ciutadana una vegada hagen passat els actes que están programats en la Setmana Cultural; perque no volem interferir amb ningú, volem fer en public alló que es de tots i sumar els aspectes que ens identifiquen per tradició i per história a les forces de progrés.
Al seu moment i sense ningún protocol, pero amb la serietat que deu acompañar a qualsevol acte public que sorgeix del poble, anunciarém aquest Itinerari Literari amb pels i senyals; mentre, podeu comprar un llibre per a volsaltres o, com es tradició, per a la vostra promesa o promés per tal que el blat que acompaña a la rosa roja siga el forment d’un futur on la cultura i, amb ella, la llengua ben nostrada no reste en l’ oblit barrejada amb tantes dades de conjuntura i tanta primacía dels parámetres economics; perque pot globalitzarse la economía, pero la llengua es un vehicle de comunicación i de creació d’un poble que no pot taduïr-se mai en euros. N’és la sal de la vida, perque no te, ni tindrá traducció posible en mig de la crisi la profonda expresió ¡ai máre!.
Archivado bajo: General | Etiquetado: 23 D'ABRIL, AUSIAS MARCH, BLASCO IBAÑEZ, ENRIC VALOR, ITINERARI LITERARI, LUIS VIVES, UN LLIBRE I UNA ROSA
